Llegir és pensar: estimular la lectura i l'escriptura

L’escola té la tasca d’ensenyar als nens i nenes a llegir i escriure. Cada centre educatiu té diverses formes de treballar-ho, però sembla que hi ha una percepció general de molta pressa perquè els nens llegeixin com més aviat millor.

No hem d’oblidar que llegir i escriure són activitats molt complexes i abstractes. No s’aprenen de forma natural, com el llenguatge parlat, sinó que necessiten un procés d’entrenament llarg i constant.

Hem de ser conscients que, cap als cinc anys i mig, els nens estan desenvolupant i madurant les seves capacitats visuals, psicomotrius, lingüístiques, etc. I a més, cada criatura té el seu propi ritme d’aprenentatge.

Per tant, moltes vegades ens trobem que els nens de 6 anys ja han començat a llegir, però en canvi, encara no han assolit les bases que els donaran les competències imprescindibles per llegir i escriure sense dificultats.

Una de les bases principals és el llenguatge oral i el pensament; la capacitat per reflexionar sobre les paraules i els sons. Això és el que en diem “consciència fonològica”, i un bon desenvolupament d’aquesta habilitat facilitarà als nens l’aprenentatge en la conversió fonema – grafema (pensar quin so correspon a cada grafia i a l’inrevés), que és bàsic per adquirir la lectura.

Recordeu el joc del “veo, veo”? Doncs és un joc que afavoreix el pensament lingüístic.

Des de casa, els pares podem practicar jocs d’aquest tipus en situacions quotidianes, com quan anem en cotxe o mentre fem un passeig. Podem treballar vocabulari (anomenar el màxim nom d’animals, fruites, peces de roba...), descodificació (fent i desfent paraules: lletrejant paraules, pensar per quina lletra comença o acaba, dir paraules que comencin o tinguin una lletra concreta, encadenar paraules, si a una paraula li treiem una lletra o una síl·laba, quina paraula ens queda?, fer el joc del penjat, canviar una lletra per una altra i dir quina paraula queda, o que endevini quina lletra hem canviat, etc.).

A través del joc apareix i es desenvolupa la capacitat simbòlica, de representació. I és totalment necessària en la representació del llenguatge i, en major grau, en la lectura i l’escriptura.

Recordem que per als nens "jugar és pensar en veu alta” (M. Rueda), és la seva forma natural d’aprendre, “jugar és viure” (E. Levin).